Sardo/Verbi irregolari
Aspetto
< Sardo
Questo è un elenco dei comuni verbi ritenuti irregolari, senza pretesa alcuna di esaustività. Molti di questi verbi, essendo corradicali (aventi la stessa radice), si costruiscono dal componente (ad esempio, iscopèrrer si coniugherà analogamente a apèrrer).
- APÈRRER (aprire)
- A tale componente si coniugano analogamente verbi quali copèrrer, iscopèrrer etc.
- IND.PRES.: dego apérjo, tue apéris, issu/-a apérit, nois aperímus, bois aperíes, issos/-as apérint
- IND.IMPERF.: dego aperío, tue aperías etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego apérja, (chi) tue apérjas etc.
- IMPER.PRES.: apèri (tue!), aperíe (bois!)
- PART.PASS.: apértu
- GERUNDIO PRES.: aperìnde
- ANDÀRE (andare)
- IMPER.PRES.: bàe (tue!), bàze (bois!)
- BÀLER (valere)
- IND.PRES.: dego bàzo, tue bàles, issu/-a bàlet, nois balímus, bois balíes, issos/-as bàlent
- IND.IMPERF.: dego balío, tue balías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego bàza, (chi) tue bàzas, (chi) issu/-a bàzat, etc.
- IMPER.PRES.: bàle (tue!), balíe (bois!)
- PART.PASS.: bàfiu
- GER.PRES.: balénde
- BÈNNER (venire)
- A tale componente si coniugano analogamente verbi quali cumbènner, imbènner, prebènner, etc.
- IND.PRES.: dego bénzo, tue bénis, issu/-a bénit, nois benìmus, bois beníes, issos/-as bènint
- IND.IMPERF.: dego benío, tue benías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego bénza, (chi) tue bénzas, (chi) issu/-a bénzat, etc.
- IMPER.PRES.: béni (tue!), beníe (bois!)
- PART.PASS.: bènniu
- GER.PRES.: benìnde
- BÍER (vedere)
- IND.PRES.: dego bìo, tue bìes, issu/-a bìet, nois (b)idímus, bois (b)idíes, issos/-as bìent
- IND.IMPERF.: dego bidío, tue bidías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego bìa, (chi) tue bìas, (chi) issu/-a bìat, etc.
- IMPER.PRES.: bìe (tue!), (b)idíe (bois!)
- PART.PASS.: bìdu oppure bìstu
- GER.PRES.: biénde
- BÒLER (volere)
- IND.PRES.: dego bòzo, tue bòles, issu/-a bòlet, nois bolímus, bois bolíes, issos/-as bòlent
- IND.IMPERF.: dego bolío, tue bolías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego bòza, (chi) tue bòzas, (chi) issu/-a bòzat, etc.
- IMPER.PRES.: bòle (tue!), bolíe (bois!)
- PART.PASS.: bòfiu
- GER.PRES.: bolénde
- CHÉRRER (volere)
- IND.PRES.: dego chérjo, tue chéres, issu/-a chéret, nois cherìmus, bois cheríes, issos/-as chérent
- IND.IMPERF.: dego cherío, tue cherías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego chérja, (chi) tue chérjas, (chi) issu/-a chérjat, etc.
- PART.PASS.: chérfiu
- GER.PRES.: cherénde
- DÀRE (dare)
- IND.PRES.: dego dào, tue dàes, issu/-a dàet, nois dàmus, bois dàzes, issos/-as dàent
- IND.IMPERF.: dego dàbo oppure daío, tue dàbas oppure daías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego día, (chi) tue días, (chi) issu/-a díat, (chi) nois diàmus, (chi) bois diàzes, (chi) issos/-as díant
- IMPER.PRES.: dàe (tue!), dàze (bois!)
- DÉPER (dovere)
- La coniugazione di questo verbo, irregolare nelle sue forme dell' IND. PRES. e IMPERF., è stata già presentata qui.
- DÒLER (dolere)
- La coniugazione di questo verbo è regolare ad eccezione del PART.PASS., che è dòrfiu.
- FÉRRER (ferire)
- A tale componente si coniugano analogamente verbi quali offérrer, preférrer, reférrer etc.
- IND.PRES.: dego férjo, tue féris, issu/-a férit, nois ferìmus, bois feríes, issos/-as férint
- IND.IMPERF.: dego ferío, tue ferías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego férja, (chi) tue férjas, (chi) issu/-a férjat, etc.
- IMPER.PRES.: féri (tue!), feríe (bois!)
- PART.PASS.: fértu
- GER.PRES.: ferìnde
- ISTÈRRER (stendere)
- IND.PRES.: dego istèrjo, tue isterres, issu/-a isterret, nois isterrímus, bois isterríes, issos/-as isterrent
- IND.IMPERF.: dego isterrío, tue isterrías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego istèrja, (chi) tue istèrjas, (chi) issu/-a istèrjat, etc.
- IMPER.PRES.: isterre (tue!), isterríe (bois!)
- MANTÈNNER (mantenere)
- Si coniuga analogamente al corradicale TÈNNER, ad eccezione del PART.PASS. che è mantésu.
- MÒRRER (morire)
- IND.PRES.: dego mòrjo, tue mòris, issu/-a mòrit, nois mòrimus, bois mòríes, issos/-as mòrint
- IND.IMPERF.: dego morío, tue morías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego mòrja, (chi) tue mòrjas, (chi) issu/-a mòrjat, etc.
- IMPER.PRES.: mòri (tue!), moríe (bois!)
- PART.PASS.: mòrtu
- GER.PRES.: morìnde
- NÀRRER (dire)
- Questo verbo appartiene alla 2ª coniug. solo per l'infinito presente; tutte le altre forme sembrerebbero pertenere alla 1ª. Infatti:
- IND.PRES.: dego nàro, tue nàras, issu/-a nàrat, nois nàramus, bois nàraes, issos/-as nàrant
oppure
deo nàro, tue nàs, issu/-a nàt, nois nàmus, bois nàzes, issos/-as nànt - IND.IMPERF.: dego nàbo, tue nàbas, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego nìe, (chi) tue nìes, etc.
- IMPER.PRES.: nàra (tue!), nàze (bois!)
- PART.PASS.: naràu oppure nàu
- GER.PRES.: narànde oppure nànde
- IND.PRES.: dego nàro, tue nàras, issu/-a nàrat, nois nàramus, bois nàraes, issos/-as nàrant
- Questo verbo appartiene alla 2ª coniug. solo per l'infinito presente; tutte le altre forme sembrerebbero pertenere alla 1ª. Infatti:
- PÀRRER (parere, sembrare)
- A tale componente si coniugano analogamente verbi quali appárrer, cumpárrer, iscumpárrer etc.
- IND.PRES.: dego pàrjo, tue pàres, issu/-a pàret, nois parìmus, bois paríes, issos/-as pàrent
- IND.IMPERF.: dego parío, tue parías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego pàrja, (chi) tue pàrjas, (chi) issu/-a pàrjat, etc.
- PART.PASS.: pàrtu
- PÒDER (potere)
- IND.PRES.: dego pòto, tue pòdes, issu/-a pòdet, nois podìmus, bois podíes, issos/-as pòdent
- IND.IMPERF.: dego podío, tue podías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego pòda, (chi) tue pòdas, (chi) issu/-a pòdat, etc.
- PART.PASS.: pòtiu
- PÒNNER (porre, mettere)
- A tale componente si coniugano analogamente verbi quali cumpònner, dispònner, impònner, propònner etc.
- IND.PRES.: dego pònzo, tue pònes, issu/-a pònet, nois ponìmus, bois poníes, issos/-as pònent
- IND.IMPERF.: dego ponío, tue ponías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego pònza, (chi) tue pònzas, (chi) issu/-a pònzat, etc.
- IMPER.PRES.: pòne (tue!), poníe (bois!)
- PART.PASS.: pòstu
- GER.PRES.: ponénde
- TÈNNER (tenere)
- A tale componente si coniugano analogamente verbi quali astènner, cuntènner, mantènner, trattènner, retènner, sustènner etc.
- IND.PRES.: dego ténzo, tue ténes, issu/-a ténet, nois tenìmus, bois teníes, issos/-as ténent
- IND.IMPERF.: dego tenío, tue tenías, etc.
- CONG.PRES.: (chi) dego ténza, (chi) tue ténzas, (chi) issu/-a ténzat, etc.
- IMPER.PRES.: téne (tue!), teníe (bois!)
- PART.PASS.: téntu
- GER.PRES.: tenénde
- TRATTÈNNER (trattenere)
- Si coniuga analogamente al corradicale TÈNNER, ad eccezione del PART.PASS. che è trattésu.